"Quan miro a un artista de referència  busco  aquells elements que el  defineixen,  que el  fan únic i, sense voler, destrio aquells que m’interessen, que em són propers o potser aquells amb els que m’identifico.  De Tàpies em quedo amb la reflexió constant , la recerca del  que hi ha més enllà emprant  elements d’aquí.  La transcendència del conjunt de la seva obra i de les seves paraules em remet a quelcom que està en un estat de levitació, d’ingravidesa. També em fascinen aquelles peces  realitzades amb  transparències com l’homenatge a Picasso del Parc de la Ciutadella,  tot i que sóc conscient que són una minoria en el gruix del seu treball. "

​