Vinc de viure (2008)

 

Diàleg amb l’espai, Intimitat, Metàfora, Purificació, Temps

 

 

La instal·lació Vinc de viure al convent dels caputxins de Figueres és fruit d’una simbiosi entre els meus darrers treballs i la gran singularitat de l’edifici on s’ubica. S’estableix un paral·lelisme entre les peces suspeses al sostre de l’espai i els cossos momificats dels caputxins que antigament es penjaven en aquest recinte. La tradició de conservar i exhibir l’objecte que ha viscut, la seva presència evidencia la seva història, totes aquelles marques que el temps ha anat dipositant en ell i l’ha configurat tal i com és. Vinc de viure és la impossibilitat de recuperar o tornar a allò que ha succeït o que just acaba de ser, és el final d’alguna cosa i el començament d’una altra, però sempre amb un deix de vida.

 

L’obra De cos absent està suspesa al mig de l’espai a una alçada considerable, de manera que l’espectador ha d’aixecar el cap per poder-la veure. La segona peça Vinc de viure es troba al terra sobre una base de rajoles asèptiques que trenquen l’austeritat del formigó polit de l’espai. Aquesta peça és de sabó, seria la part interna d’una banyera de nadó, és a dir, l’espai que ocuparia l’aigua i el nadó, fet de sabó massís. Aquest bloc, fruit de la simbiosi entre el receptacle i la figura humana es mostra com un híbrid entre la geometria de la banyera i les formes orgàniques d’un cos. Un híbrid que es desdibuixa/dibuixa a través del seu ús, com les pastilles de sabó que fem servir per rentar-nos les mans. El treball es completa amb la projecció d’imatges relacionades amb el bany sobre la peça de sabó.

 

La següent proposta és una imatge il·luminada que enllaça les dues obres anteriors i dóna continuïtat al recorregut.

 

L’exposició s’esdevé a partir de treballar amb l’espai a nivell de la seva configuració física (site-specific), les seves característiques i els possibles recorreguts naturals o punts de vista que genera i també a nivell d’història pròpia. Aquest diàleg amb l’espai a partir de la disposició de les peces convida a l’espectador a realitzar un recorregut determinat i a tenir uns punts de vista preestablerts de l’obra.

 

Els tres treballs proposats s’emmarquen dins la mateixa temàtica; ens remeten a objectes vinculats a la cambra de bany evocant així un espai d’intimitat, de trobar-se un mateix. El bany com a element purificador mitjançant l’aigua. La identitat, la construcció/evolució d’aquesta, relacionada amb el bany com a metàfora de purificació i canvi constant. La transferència que es produeix entre la persona que es renta utilitzant aquest receptacle i l’objecte. En el moment del bany hi ha una petita part de nosaltres que desapareix, marxa del nostre cos. La banyera és l’objecte on aquesta petita part de nosaltres sobreviu i poc a poc passa a formar part d’ell, humanitzant-lo. El receptacle es va convertint en un ésser a través d’aquelles partícules humanes que deixen anar els seus usuaris. El bany produeix un efecte purificador/transformador en la persona i un efecte de gestació/transformació contínua en l’objecte. Els dos elements (cos i receptacle utilitzat per a la higiene) són testimonis d’un transformar-se constantment conseqüència evident del pas del temps. Aquest continu de successos que afecten a l’objecte/persona no es pot aturar ni ens es permès de tornar enrere. El que resta és el testimoni del pas del temps en l’objecte, la persona i el  cos.

Ester Ferrando