LA VIDA EN COMÚ

 

 

Una exposició de grup, que forma part del projecte 6+4+(1). Una programació al voltant de les temàtiques de lloc.

 

Amb:

 

Jordi  Canudas

Pep Dardanyà

Ester Ferrando

Mark McGowan

 

*

A manera de Bloc... (per a llebres mortes, LL.M.P)

 

La vida en comú, un títol manllevat del llibre de Tzvetan Todorov que ja fa un cert temps vaig llegir i que va ser publicat per Edicions 3 i 4 (L’hora del present. Eliseu Climent Editor, 1996) –i que no deixa de ser tan territorialment com políticament irònic en referència a l’editor–, hem serveix per introduir en aquesta preliminar exposició, un incipient debat i acarament amb una certa “topo-lògia” del quotidià i del contemporani, al costat dels artistes i de la seva obra i projectes més recents. Una manera de situar-nos artistica i politicament, en el present continu en que s’han convertit les nostres “viscudes” vides –no ens enganyem–, amb comunió amb els altres.

 

Aquest plantejament primer el vaig començar a esbossar allà per l’any 2006, quant encara no era vox populi parlar de “topo-logies” contemporànies i, tan sols un petit grup reduït de persones (artistes, crítics, pensadors i estudiosos de la temàtica) parlàvem d’interferències, de contexts locals, d’art públic, de micropolítiques, etc, es transitava per un llindar ara esdevingut comú.

 

El temps corre i, amb aquests moments “mapejar” el/s territori/s es estratègia sovintejada dins de moltes obres i projectes tan artístics com pel que fa en d’altres camps, amb això ha contribuït per be i per mal, la “globalització”, (ostres, ja ha sortit la paraula!) perdoneu el tòpic, però precisament es tracta d’això... no, no de la “globalització”... dels tòpics, dels “topo-tòpics” –ja se, sona un xic estrany, però el que defineix precisament aquesta especifica programació al voltant de les temàtiques de lloc, son els diferents territoris per on transita la nostra aparentment “individualitat”, la de tots... viscuda dia rere dia en comunitat i, ritualment reglada.

 

Per això els artistes de La vida en comú i, els projectes que venen realitzant d’un temps ençà tenen com a referència tos ells, plantejar e inserir, vies de treball amb els diferents col·lectius que configuren “comunitat/s”.

 

La seva proposició, es singularitzar, problematitzar i arribat el cas, escenificar, posar amb escena, dirigir el focus cap a les “afeccions” (malalties, morbositats, dolors, patiments, indisposiciós, crisis, etc.) que determinats col·lectius –amb els que amb un moment o altre restem inclosos– posen amb evidencia i denuncien.

 

Així, partint d’un/s col·lectiu/s amb particular, s’ens mostra simptomaticament, un fet inestable que afecta un context general i, que encercla i estigmatitza la nostra (con)viscuda circumscripció local (localitat), per be que connectada i satel·litzada progressivament per nous i reiterats paradigmes, desplaçant-nos cada cop més sovint i més ràpid dels nostres llocs, de les nostres “topo-lògies” habituals.

 

Surem connectats permanentment, canviant d’escenaris un cop i altre, tot i arrossegant culturalment els nostres “tòpics” comuns i habituals...

​

Aureli Ruiz